__________________________
El cognom BONADA, és un cognom gascó,
poc freqüent, d’origen bigordà o bearnès
El document més antic dels BONADA
____________
19 de gener de 1519
Nota de Guillem Garcia
cosida dins el manual del discret Joan Mor
notari reial de la Vila i Vall de Ribes
____________
Origen dels BONADA
de la Vall de Ribes
Mapa de la Gascunya
Les primeres dades
El document més antic de l’arxiu familiar data del començament de l’any 1519. S’hi explica que Joan d’Artanyà, del lloc de Pontac, a la terra del Bearn, féu donació d’una casa a la muller de Joan Bonada. En documents posteriors, aquest mateix Joan Bonada apareix esmentat com a oriünd del bisbat de Tarba.
La revisió de la documentació notarial conservada de la Vall de Ribes de finals del segle XIV i començaments del XV no aportà cap referència al cognom Bonada. Tampoc no se’n localitzà cap en el fogatge de 1497 ni en un document de l’any 1494 que conté la relació de cinquanta-cinc caps de casa de les parròquies de Queralbs i Fustanyà reunits en consell general per decidir sobre l’establiment d’una farga a Queralbs. L’absència del cognom en la documentació coneguda de la Vall de Ribes anterior a 1519 era, per tant, compatible amb la procedència bearnesa o occitana indicada pels documents familiars.
La recerca s’estengué aleshores als arxius francesos, seguint les referències a Pontac i al bisbat de Tarba. Als arxius departamentals de Pau i Tarba, però, es conserva poca documentació dels segles XV i XVI, en part a causa de les guerres i les pèrdues documentals sofertes per aquell territori al llarg del temps.
A l’arxiu de Pau només es conserven dos manuals notarials de Pontac de la primera meitat del segle XVI, corresponents als notaris Laurent de Cachalon i Johanet de Menauton. En el manual d’aquest darrer, que també fou batlle de Pontac, apareix una inscripció datada el 25 d’abril de 1512 en què un tal Guixarnaud Bonada, del poble de Loubajac, feia un reconeixement de deute.
Debitori de Guixarnaud Bonada - 25 d'abril de 1512
separador
Ferro dels Bonada
El cognom BONADA
D’acord amb algunes interpretacions sobre l’origen del cognom, Bonada podria haver sorgit de formes com bona nada, amb el sentit de ‘ben nascuda’, o bona anada, mitjançant la contracció fonètica de les síl·labes intermèdies.
Aquesta hipòtesi es relaciona amb els processos de formació dels cognoms durant els darrers segles medievals, quan notaris i escrivans empraven diverses fórmules per identificar i distingir les persones. Entre aquestes hi havia l’ús de la preposició de per indicar filiació, procedència o vinculació amb un nom propi. Així, una forma com Joan de Bonanada podia identificar, per exemple, el fill d’una dona anomenada Bonanada, prenom documentat en època medieval i moderna. L’evolució fonètica i gràfica d’aquestes formes podria haver afavorit, amb el temps, l’aparició del cognom Bonada.
Cal tenir present, tanmateix, que un mateix cognom pot haver sorgit independentment en llocs i famílies diferents. La coincidència de cognom no implica, per si sola, l’existència d’un avantpassat comú ni una relació de consanguinitat entre tots els seus portadors
separador
Mapa del Piemont
El cognom BONADA al Piemont
Altres línies de recerca permeteren localitzar també el cognom Bonada al Piemont, al nord d’Itàlia, on es troba documentat des d’època antiga. La seva formació s’ha relacionat amb altres cognoms italians derivats de formes procedents del llatí bonus.
Aquesta coincidència plantejà la possibilitat que algun Bonada procedent del Piemont s’hagués establert al Bearn o a la Bigorra i que, posteriorment, algun dels seus descendents hagués emigrat fins a la Vall de Ribes. Aquesta hipòtesi, però, ha estat considerada poc probable, tant per la cronologia en què s’hauria hagut de produir com perquè l’itinerari no s’ajusta als principals corrents migratoris documentats entre els territoris occitans i Catalunya durant els segles XV, XVI i XVII.
Al poble piemontès de Trinità hi hagué un llinatge Bonada que posseí el títol de comte de Vignolo, transmissible als primogènits masculins. La línia s’extingí amb Anna Maria Luisa Bonada, nascuda a Cuneo el 24 d’octubre de 1771. El llinatge figura en el Consignamento d’Arme dels anys 1613-1614, i el seu escut d’armes apareix recollit en el Blasonario Piemontese.
El cognom Bonada es documenta també en altres famílies i personatges del Piemont vinculats a diversos àmbits de la vida pública. Igualment, ha quedat reflectit en la toponímia d’alguns indrets, com la Cascina Bonada, a Cuneo, o Bonada, al municipi de Roccaforte Mondovì. La presència del cognom ha estat especialment significativa a la província de Cuneo.
separador
Fals escut dels Bonada
Els escuts heràldics
Sobre heràldica hem de dir que hi ha un munt de creences que no tenen res veure amb la realitat. Per començar, cal entendre que els escuts no pertanyen als cognoms, sinó que tots estan lligats a unes persones concretes i als seus descendents, és a dir, a un llinatge. Fins i tot, es pot donar el cas que dins d’un mateix llinatge, tant sols una part de la família sigui noble, és a dir, els descendents d’una persona ennoblida i, per tant, només aquests tenen el dret d’usar el seu escut d’armes.
A Catalunya, únicament van tenir escut les famílies nobles, títols generalment concedits per mèrits o raons militars, i a la pràctica van ser molt poques les que van gaudir d’aquest privilegi. Per aquest motiu, cal anar amb compte amb els “professionals” de l’heràldica que hom pot trobar ensuperfícies comercials, mercats, fires i altres esdeveniments populars, en els que acostumen a vendre diversos objectes decorats amb suposats escuts dels cognoms més populars dels llocs que visiten.
Molts d’aquests escuts, són extrets del llibre Repertorio de blasones de la comunidad hispánica, de Vicente Cadenas y Vicent, obra en la que també hi apareix un suposat escut del cognom Bonada, comunament utilitzat per aquests “professionals”, que es descriu de la següent manera: En azur, nueve panelas de oro, puestas en fajas de a tres. En realitat, l’únic escut vertader que coneixem d’un Bonada, ha estat el dels comtes de Vignolo, llinatge que ja hem esmentat, oriünd de Trinità, en la regió del Piemont.
Finalment, volem explicar que el símbol que utilitzem en aquest llibre per identificar la nostra família, no és cap escut. És simplement el ferro que tenia la família Bonada de Serrat, per marcar els animals dels seus ramats.
separador
mon
Els BONADA al món avui
La posada en marxa del web dedicat a la història de la família Bonada permeté establir contacte amb diverses persones d’aquest cognom procedents de Catalunya, altres indrets d’Espanya, França, Itàlia, Anglaterra, Cuba, els Estats Units d’Amèrica, Mèxic, Veneçuela, el Brasil, l’Uruguai i l’Argentina. La informació genealògica aportada permeté constatar que moltes d’elles descendien també de Joan Bonada, que al començament del segle XVI s’establí al poble de Serrat, a la Vall de Ribes.